A mesura que s'acosta l'hivern, un exclusiu Club de Golf CONTRACTA a una Multinacional de biotecnologia el fertilitzant "revolucionari" fon la neu i modifica genèticament la gespa perquè els seus membres adinerats puguin jugar golf a qualsevol ronda. El resultat és una contaminació de l'aigua que finalment transforma la majoria dels residents a zombis. Un dels pocs supervivents, l'adolescent André, observa com la infecció es propaga ràpidament, deixant-ho només amb la seva germana petita Annie. Al costat de Donen, el guàrdia de seguretat de la comunitat i autoproclamat supervivent, s'embarquen en una aventura que els porta a l'origen d'una contaminació. En una carrera contra rellotge, s'uneixen per trobar el Curi abans que tots els que estimen es converteixin en herba.

Un grup d'estudiants de cinema porta a tres actors desocupats a un motel en desús a les muntanyes noruegues per fer pel·lícules de zombis.

Qui necessita tàperes en meitat d'un apocalipsi zombi? Un cambrer i la seva veïna mallorquina donaran resposta a aquesta i d'altres preguntes existencials o potser no tan existencials.

Just quan Michael arriba a Berlín per visitar la seva exnòvia Gabi, un terrible virus comença a propagar-se per la ciutat a un ritme ràpid, convertint a la gent a maníacs homicides sense sentit. Gabi no és a casa; en canvi, coneix a Harper, un aprenent de lampista adolescent que treballa en el seu bloc d'apartaments. Junts, aconsegueixen atrinxerar-se quan hordes de persones infectades envaeixen l'edifici. Envoltats per aquests zombis assedegats, Michael i Harper tenen les mans ocupades per sobreviure, i caldrà tot el seu enginy per sortir i tractar de trobar a la Gabi.

El 1965, tres anys abans de l'estrena de La nit dels morts vivents de George A. Romero, a Tucumán, el director Ofelio Linares Montt va filmar Zombis en el camp de canya de sucre, una pel·lícula de terror amb fortes al·legories polítiques. La pel·lícula es va estrenar a Estats Units amb gran èxit, però quan va arribar el moment de la seva estrena a Argentina, enmig d'el règim d'Onganía, les coses es van anar a sud i es va perdre tot rastre de la pel·lícula. Seguint a Luciano Saracino, un escriptor a la recerca de el guió original de la pel·lícula, el documental de Schembri investiga els passos d'aquest maleït clàssic, amb algunes imatges supervivents i testimonis de crítics, cineastes i l'estimada Isabel Sarli. A la fin, es convoca una idea: ¿no hi ha massa "coincidències" entre les pel·lícules de Linares Montt i George A. Romero?