Un retrat subtil i poderós del desig reprimit i les conseqüències vitals que té en nosaltres. A Thelma ens trobem una proposta molt més al·legòrica que pren i abraça per complet l'imaginari cristià per subvertir-lo i fer-lo seu sense exercir cap judici moral. Una cosa així com si "Trencant les onades" es donés de cara amb "Carrie" sota el ressò de Bergman.

Thelma no és una noia normal. Desesperada, pregunta insistentment a Déu per què l'ha fet així. Els seus pares tampoc no són de gran ajuda, sinó dues persones misterioses que es mostren tranquil·les davant els poders que mostra la seva filla, que, cada vegada que sent alguna cosa, causa desastres. Quan Thelma iniciï una relació amb una companya, les emocions pròpies de l'amor faran estralls.